Per què alguns allotjaments no pateixen estacionalitat?

L’estacionalitat és un dels grans temes del sector turístic.

Any rere any es parla dels reptes principals del sector, i aquest punt sempre queda entre els 3 primers. El fet és que, tot i que se’n parla sovint, gairebé sempre es fa de manera genèrica, com si afectés a tots els allotjaments per igual. I no és així.

Si és cert que tots els projectes turístics conviuen amb l’estacionalitat, però la seva intensitat, forma i oportunitats varien molt segons la localització, el tipus d’allotjament, els espais i experiències que tenen i el públic objectiu al qual s’adrecen.

El primer pas per deixar de patir-la és entendre-la bé. Així podem construir els fonaments per començar a treballar-la amb criteri i convertir-la en un eix estratègic del projecte, fins al punt de formar part dels allotjaments capaços d’aprofitar realment l’espai d’oportunitat que representa.

Què és l’estacionalitat turística?

Parlem d’estacionalitat quan la demanda turística es concentra en determinats períodes de l’any i cau de manera significativa en d’altres.

Tot plegat fa que, fins i tot en zones de muntanya o interiors —sovint associades a altres temporades—, l’estiu sigui també un moment fort de demanda. Aquesta és la base comuna del sector.

Aquesta dinàmica ve condicionada per diverses variables que determinen el comportament del públic general:

• Calendari escolar i laboral: les vacances d’estiu, Setmana Santa, Nadal o els ponts marquen pics de mobilitat molt clars. És quan els viatgers, nacionals o internacionals tenen major nombre de dies per moure’s. // Per això és molt important tenir clar quines sn les procedències principals dels nostres clients, per controlar els seus calendaries de festius i tenir-los en compte en el nostre calendari de reserves i estratègia global.

• Clima: condiciona les activitats possibles, el paisatge i la percepció de confort. Cada allotjament coneix quins són els seus moments de major atractiu climàtic i paisatgístic, i com aquests influeixen directament en la decisió de viatge.

• Hàbits socials i culturals: De manera generalitzada, l’estiu continua sent el període més habitual i socialment consolidat per fer viatges d’oci.

Tot plegat fa que, fins i tot en zones de muntanya o interiors —sovint associades a altres temporades—, l’estiu sigui també un moment fort de demanda. Aquesta és la base comuna del sector.

Ara bé, a partir d’aquí és on apareixen les diferències importants.

No totes les zones del territori tenen la mateixa estacionalitat.

Hi ha zones amb temporades molt marcades (per exemple, la costa a l’estiu o zones d’esquí a l’hivern) i d’altres amb una demanda més repartida al llarg de l’any.

Però fins i tot dins d’una mateixa regió, dos allotjaments propers poden tenir comportaments molt diferents.

La recerca i els informes d’organismes com l’Organització Mundial del Turisme fa anys que senyalen que l’estacionalitat no depèn només del clima o de la localització, sinó sobretot de:

• El model de negoci

• La diversificació d’experiències que s’ofereixen des de l’allotjament

• La capacitat d’atraure segments de públic específics fora de temporada alta

És a dir, l’estacionalitat no és només una realitat externa que ens ve donada, sinó un resultat directament vinculat al producte que oferim.

I, per tant, és un aspecte que es pot treballar de manera estratègica per millorar-lo.

Parlem de les diferències entre els moments pic dels allotjaments:

Temporada alta: quan el sistema funciona (gairebé) sol

En temporada alta, molts allotjaments funcionen per inèrcia:

• Les reserves arriben amb facilitat

• El producte encaixa amb la demanda general

• Les plataformes amb comissió tenen un pes important però assumible gràcies a l’increment de les tarifes

Aquesta etapa sol confirmar que el projecte funciona. Ara bé, també pot generar una falsa sensació de seguretat. El veritable repte —i el punt on es construeixen negocis sòlids, rendibles i amb una facturació per sobre de la mitjana— és la temporada baixa i mitja.

Temporada baixa: l’espai estratègic

La temporada baixa no és un problema a resoldre, sinó un espai d’oportunitat.

És el temps en que cal deixar d’esperar que ens trobin i prendere iniciatives per buscar activament els nostres clients.

Quatre línies d’actuació clau per treballar aquesta etapa de l’any:

1. Treballar per ser atractius per segments específics

Les persones que es mouen fora de temporada alta existeixen, però no responen al mateix perfil que a l’estiu.

Alguns exemples:

• Ciclistes i esportistes

• Persones jubilades o sèniors

• Retirs creatius o artístics

• Empreses (reunions, team buildings, shootings)

• Professionals que busquen estades llargues i tranquil·les

Aquests segments no han de substituir el públic principal, però poden donar sentit i continuïtat a mesos tradicionalment buits.

Això sí: no n’hi ha prou amb voler que vinguin. Cal preparar-ho bé amb:

• Espais adaptats al que necessitaran

• Serveis i experiències rellevants per aquest perfil de client

• Una oferta realment atractiva (per oferta no volem dir baixar preus, sino una “Proposta hiperadaptada al segment específic”).

• Un relat clar i específic a l’hora de captar aquestes reserves amb accions de comunicació dirigides explicitament al segment en qüestió.

En temporada baixa, esperar que el client arribi sol rarament funciona.

2. Temps per Fidelitzar: cuidar qui ja ens coneix

La temporada baixa també és un moment excel·lent per premiar la fidelitat:

• Descomptes per clients recurrents

• Propostes exclusives fora de temporada

• Comunicació directa i personalitzada

Aquestes accions reforcen el vincle i permeten generar reserves amb un cost de captació molt més baix, és a dir, sense plataformes. Disposar de persones que repeteixen és una de les claus principals per tenir un negoci turístic rendible i resilient.

3. Menys activitat, més visió

Quan baixa el ritme del dia a dia, s’obre una finestra clau per revisar l’estratègia global del projecte:

• Què ha funcionat bé aquesta temporada?

• On hem tingut més despeses?

• Quines partides es poden optimitzar?

• Quin canal de captació ens ha aportat més valor real?

Un allotjament turístic és un negoci, no una aposta a l’atzar. Mesurar, evaluar i fixar objectius és la única manera de seguir créixent amb criteri any rere any.

El fet és que, no es pot millorar allò que no es mesura. Sense dades, les noves accions es trien jugant a la loteria, fent allò que ens sembla que funciona a altres casos (que no tenen perquè ser equivalents al nostre), invertint diners per “intuïció” que solen acompanyar-se de descuidar altres aspectes que serien prioritaris d’atendre per la rendibilitat del negoci.

4. Manteniment i millores

Hi ha una realitat incòmoda però necessària: no tots els allotjaments han d’estar oberts tot l’any.

En moltes zones, especialment a l’hivern, obrir per estades curtes amb instal·lacions poc eficients pot generar més pèrdues que beneficis. Despeses energètiques descontrolades, desgast de l’espai i cansament de l’equip que no descansa.

De vegades, l’estratègia més intel·ligent és:

• Tancar un període previst en l’estratègia anual

• Aprofitar per executar les imprescindibles tasques de manteniment i millores

• Invertir en eficiència energètica

• Preparar millor la temporada següent

Hi ha un punt clau en aquest sentit, que en ocasions veiem passar per alt: el producte estrella de qualsevol allotjament sempre són els seus espais.

No invertir anar invertint en millores al llarg dels anys no és estalviar, és perdre diners a mig termini i arriscar el futur de l’establiment.

Per bo i per dolent vivim en un país precios amb fort sector turístic, i això implica molta competència. Això fa que els establiments que no volen anar invertint, poc a poc deixen de poder competir amb els qui s’esforcen per seguir millorant dia a dia, i oferint uns espais i unes experiènces a l’alçada dels seus clients.

L’estacionalitat no desapareixerà, però es pot i s’ha de treballar per ser rendibles i sostenibles al llarg del temps.

Quan s’entén bé el context, el territori, el projecte i el públic objectiu, la temporada baixa deixa de ser un forat negre i es converteix en una temporada igual de fonamental que l’alta per l’estratègia global del negoci.

A Grinpuls treballem l’estacionalitat cas a cas, perquè no hi ha dues realitats iguals ni creiem en les receptes genèriques. Els projectes que perduren i creixen són aquells que no deixen el seu futur en mans del “ja veurem com va” i prenen el control de la seva estratègia de negoci. I això comença per tenir dades, números que serveixen per analitzar i prendre decisions amb criteri i seguretat. Vol dir deixar de jugar a la loteria i treballar amb estratègia.

I tot això no són despeses: són inversions. Inversions que han d’estar ben pensades, ben alineades i ajustades al model de negoci real de cada allotjament.

Si voleu saber com ajudem a millorar la rendibilitat dels establiment de turisme rural o hotel boutique, fent click aquí podeu fer una ullada al nostre servei per: